Narrativa

I d'un moment la cremor creix
com aquella potència, però adulta.
I com creix aquest plaer estrany
I aquesta vida llunyana i dispersa;
Quan un surt d'un niu viciós, un sap i sent,
és aqui on l'estirament continua, les arrels
empenyen estirant.
On està tot això? en quina habitació del plaer
o de la sensualitat encaixo aquesta sensació
d'arrelament quastionat?
Sembla estrany que un tingui tantes connexions,
tantes variables en el nostre entorn.
com és de potent la nostra memòria;
ens fa canviar de rumb.

Ja, ja ho sabem!! són les mil flors eternes,

qui sap si de debó, però enamoren.

Aquesta vibració intensa quan passeges,

aquest moment d'entusiasme quan caus

de la bicicleta, quina temblor d'esperit!

quin món de fruïcions escèptics i complexes

Ahh! com penetra en mi tanta bellesa

en aquest viatge insperat al món ocult de la naturalesa!

 

Quan les flors tendres i sàbies encara perfumen,

quan els canvis emocionals estan al carrer,

la gent desesperada i amb tremolors socials

amb informacio al lavabo i esperances al parking,

és llavors quan les flors ens són encara potents

exclusives, perfumades de Déu i de sabiesa,

en la plenitut total d'un moment cert

Clar que noto que l'escalfor de la terra m'envolta, però també que hem de ser feliços, de forma puntual,

barrejar l'orgull i la sang, fer que ens sentim bé en cada batec de cor, en cada pestañada, en cada impuls entre aspirar i expirar

I com et veig? com et sento? com un aire calent i sofocant,com un aire fresc i ple de bones noves! Uaaaaa! quina esquena més bonica!

Com responem als estímuls verdaders? Amb hipocresia?

 

La cançó de matinada, la música dels pensaments,

quan l'ocell ja no canta, queda el vent per fer pensar.

Quan l'aigua ja no cau, el cel és queda quasi mort

Sembla cruel, però és el matí, és ell, qui ens enfila

cap a un dia sense fi.

El sol por la mañana me recuerda el alba en el desierto

donde pasábamos largas horas hablando con las serpientes

del amor y las palomas de la muerte.

Me recuerda a tu mente, conservada dentro de un cubo de mierda

consumista y de orgullo occidental

Un noi se'n va anar a estudiar amb un gran mestre. En arribar a ca seva li va preguntar:

- Quan tardaré a ser tan savi com vostè?

- Cinc anys

- Ui molt de temps. I si m'esforço el doble?

- Llavors en trigaràs deu

- Deu meu es massa temps? I si estudio tots els dies i part de la nit?

- Llavors en trigaràs quinze

- No ho entenc, com més energia dic que hi dedicaré més temps diu que necessitaré. Com és això?

- Molt fàcil. Perquè si vas amb un ull fix en el destí només te'n queda un per guiar-te pel camí

El monjo que es va vendre el ferrari

 

Back to Top