Narrativa
- Detalls
Quan estàs inspirat per un gran propòsit, per un projecte extraordinari, el pensament no té limits: la ment transcendeix les limitacions, la consciència s'expandeix en totes direccions i et trobes en un món nou i meravellós.
Desperten les forces, les facultats i els talens que dormien, i descobreixes que ets molt millor del que mai havies arribat a pensar.
Patañjali(en devanagari पतञ्जलि, pronunciado /patanshali/) fue un pensador hindú cachemiro, autor del Yoga sūtra, importante texto sánscrito compuesto por aforismos (sūtras) acerca de aspectos filosóficos de la mente. Probablemente vivió en el siglo III a. C., aunque este dato no se puede establecer claramente.
- Detalls
Cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’Univers, un moment que mai més tornarà… I què és el que ensenyem als nostres fills?, els ensenyem que dos més dos fan quatre, que París és la capital de França. Quan els ensenyarem, a més, què són?. A cadascun d’ells li hauríem de dir: saps què ets? Ets una meravella. Ets únic. Mai abans hi hagut cap altre nen com tu. Amb les teves cames, amb els teus braços, amb l’habilitat dels teus dits, amb la teva manera de moure’t. És possible que arribis a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel, un Beethoven. Tens totes les capacitats. Sí, ets una meravella. I quan creixis, seràs capaç de fer mal a un altre que, com tu, sigui una meravella?. Hauràs de treballar -com tots hem de treballar- per fer que el món sigui digne dels seus fills.”
Pau Casals.
- Detalls
Ara expresso una de les idees que fa temps tinc al cap. Simplement veig que sempre he pensat igual sobre aquest concepte, hi estic en contra, no crec en aquest estat mental subjectiu i destructor. Primer defineixo que hi ha dos classes d’orgull, la primera classe no ocupa l’espai d’aquest escrit i és el que es podria anomenar orgull positiu. Aquest és aquell sentiment de benestar, de complicitat d’una satisfacció viscuda per una persona envers a una altra a algun fet que estan relacionats amb ell. Per exemple podríem posar dins d’aquesta primera apreciació el sentiment que viu un avi quan veu el seu nét caminar pel món amb il•lusió, amb aquella mirada de esperança i de creença en el futur.
Un altre exemple podria ser l’orgull d’un membre d’una associació perquè aquesta ha aconseguit una fita esperada per tots.
I entro ja en la definició o maltractament del segon tipus de orgull que poso en anàlisi: l’orgull barroer que jo en dic, i acabo de reanomenar. Aquest el defineixo com aquella sensació personal que es te quan succeeix quelcom i hom es creu en un nivell de status o de rol superior a un altre i també pot ser que d’una creença subjectiva, poc relativitzadora i possiblement falsa es creu legitimat totalment la superioritat en algun tipus de concepció interpersonal, en algun rol o en alguna relació. Vaja, quina explicació més dispersa. El que vull expressar és que hi ha un tipus d’orgull que l’únic que fa és posar barreres a les relacions socials. És un sentiment que es fa present a la persona normalment per causes socials i compara el seu estat (ja sigui personal, econòmic, jeràrquic...) amb el d’altres éssers o organitzacions.
Doncs el meu criteri diu que aquest orgull acostuma a estar ple de passions irracionals, escalfaments i agressivitat que no ens deixen moure en llibertat ni seguir el bon camí de la presa de decisions. En una discussió, per exemple, l’orgull fa que les dues persones no estiguin discutint sobre el tema que els ha portat a la discussió, sinó que arriben a un punt on només discuteixen sobre qui és millor que l’altre, encara que d’una forma subtil i amagada. (Aquest és un exemple molt clar on l’orgull destrueix la realitat per posar-hi tonteries pel mig que no aclareixen res).
És per això que faig un crit a la cultura de la humilitat que es barreja amb el caos del meu pensament. Només amb senzillesa i humilitat es pot arribar a la ciència. I també eliminant l’orgull, qui sap, fins i tot no hauria existit mai la paraula guerra.
Jordi Casas
- Detalls
SuperPotenta
La relaió entre l'humà i els animals ha anat variant constantment, entre l'amor i l'odi, l'amor a la gana i l'amor al frec a frec de les pells i la cariñositat total que permet produir una especie aprop teu miran-te amb desig.
Ara mateix és un temps de reorganització i destrució total del mon. És per això que la relació amb els animals també s'ha caniat una mica, ara tot és extremista, entre els accesoris per animals ultrapijos i els atacs sanguiris que es fan a tot arreu sense cap lògica nutricionista podem dir que la cosa va malament. Hi ha d'haver un punt mig de bon rotllo que no tngui que ser posar-li anells d'or a una gosseta ni triturar-la amb un cutex perque es la cultura española de triturar amb punxons un toret pobret...
petons a tots