Senzill com un punt

complex coom tu

Escric sense resposta

pregunto sense full

Carent estic d'idees

no noto ja ni el temps

Parets em trobo en elles

i el món sembla parat

I hi torno

Probar sempre fa digne

etern és aquest pensar

Tanmateix tu no creixes

semblo massa distés

creença insegura creo

ni en ella jo mateix crec

t'estimo i ho saps, somnio

m'ignores i vius la societat

Cauen bombes, no sé el que se sent

conec que torturen i no ho he sentit

la fam mata a tothom, jo menjo menú

veig com funciona el món i semblo entristir

com és que sóc jo i tu ets aqui?

com és l'humà injust! i no sembla canviar!

Sé que vinc a disfrutar

però l'unic camí és trobar passió en ajudar

a altres a avançar!

La cançó de matinada, la música dels pensaments,

quan l'ocell ja no canta, queda el vent per fer pensar.

Quan l'aigua ja no cau, el cel és queda quasi mort

Sembla cruel, però és el matí, és ell, qui ens enfila

cap a un dia sense fi.

El sol por la mañana me recuerda el alba en el desierto

donde pasábamos largas horas hablando con las serpientes

del amor y las palomas de la muerte.

Me recuerda a tu mente, conservada dentro de un cubo de mierda

consumista y de orgullo occidental

On van les ones quan s'allunyen del mar?

On creus tu que va el meu somriure al marxar?

Tot és existent, creiem-ho tots , si!

Tot és emergent, sí! com el vent d'agost

Realitat ben punyent, sensació de vol

salvatge! sensació de llibertat!

(en el tren)

Un noi se'n va anar a estudiar amb un gran mestre. En arribar a ca seva li va preguntar:

- Quan tardaré a ser tan savi com vostè?

- Cinc anys

- Ui molt de temps. I si m'esforço el doble?

- Llavors en trigaràs deu

- Deu meu es massa temps? I si estudio tots els dies i part de la nit?

- Llavors en trigaràs quinze

- No ho entenc, com més energia dic que hi dedicaré més temps diu que necessitaré. Com és això?

- Molt fàcil. Perquè si vas amb un ull fix en el destí només te'n queda un per guiar-te pel camí

El monjo que es va vendre el ferrari