Poemes
- Detalls
Una estona corrent per aquests prats
Aulorant la fortor dels segadors
Sento i veig la llum del blat
Bellesa sincera de color daurat
Encarno la claror dins meu
No hi ha raó, nomes correr
L'aire entra al fons del cor
Penetra al passat del meu pit
Moro com van morir lluitant
Per una terra, seca, cremada, eterna
Un or llunyà
Un lloc que espera el meu ultim sospir
Jcm riudarenes 2009 -- Penjat des del telefon
- Detalls
crema
em crema, em crema la calor
no puc sentir res més
Aquesta cremor per tot el cos
i fins i tot dins dels ulls explotant
no es pot aguantar més
calor i foc i cremor m'arreventa
polítics feixucs, genis curts
el foc és fred i ple de merda
la calor es immensa
l'espelma de la esperança es fon
més calor sento dins i fora
no puc suportar els que volen poder
no aguanto els que volen riquesa
massa calor
massa foc falta per acabar amb ells
- Detalls
Enfonsats en un món d’aparences
D’un món material i instantani
Podem conèixer algú en cinc minuts?
Podem alegrar algú en poca estona?
Quin temps té l’alegria?
Quina alegria se li posa temps ?
Lluitem? Pleguem?
Perquè aquest món imperfecte
Creixi al nostre costat sense connexions
I sense olorar el país d’on venim, la terra que ens ha estimat
I ens ha vist dins del fang, dins de la glòria i de la lluentor social.
Cridem ben fort: Gràcies vida per deixar-nos viure!
Sembrant la terra podem observar
Com els possibles problemes venen del passat
Acariciant el teu cos
Les espines mortes
Provo de trobar la veritat
Mai somniada
La perfecció d’existir
La plenitud del saber
Es pot trobar en les teves entranyes?
No ho sabem.
Et sento respirar
Confonc el teu so amb la música
Del temps i del món.
Confonc el món amb tu
Jo no crec en res
M’has fet trencar els esquemes
I realment crec que no existeixes
Sincerament crec que encara t’haig de conèixer
T’haig de preguntar què estimes
Què et sembla aquest món
I quins són els teus somnis
Quin serà el teu passat en un futur junts ?
Veig l’horitzó als teus ulls
Però el descontent als teus llavis
Abraça’m! T’estimo I no et conec
T’estimo i no em conec a mi
Encara no sé d’on vinc
Però aquest camí no vull seguir sense tu.
Jordi Casas'2002
flors i cendres
és el que queda d'aquell camp
primavera i reserva
coalició poc vibrant
sac d'ostres sinceres
mon que roman callat.
Serien aquells cabells
que voleiant es perden
Una mirada de nina
No m'interessa gens l'orgull
Ni res d'arrogància
Només sensibilitat és ella
Pura humiltat despren
Un altaveu mirant
Cantant tons alegres.
Ella és,
l'arbre de la juventut
arrelat al temps i
creixent cap a on
el sol és més clar, més intens.
Ella és qui parla amb mi
Qui em fa somniar quan em desperto
Qui em fa abraçar l'enemic.
Ella és un cau en ple hivern
i el vent d'una tempesta
No hi ha flor més bella
Em recorda, simplement, a ella.
I cremada la meva pell
La seva, morena, suau
perfumada com la brisa del bosc
Sembla ser-hi sempre amb mi
Conec el que ets,
em sorprèn si et trobo.
7-11-2002
Sempre distant de les muntanyes
no puc veure els bulevards
sempre flairant les perfumades
intentant emb tu estar
Penso, irracional
Crec, raonant
Aquesta pell, pètal de vida
aquest somriure, no em deix viure
Ah!!! sensació de força!
Ajh!! sensació d'amor latent!
Energia, no entenc
no comprenc la força
on va i es dirigeix
el domini i el poder
falta sostre i nivell
mesura i control
mon malalt fins a extrem
si no es coneix el final
Fruit de l'arbre prohibit
suc del fruit que voldria
crema com la pell morena
crema com el foc dels teus ulls
carn enveja de totes
olor!!!!!!! eterna i tota teva
sent! crea i elimina
com pot ser un mon real?
quina mentida ens imposen!!!!!!!!!!!
tot és variable i et menteixo
perque ja ha canviat
les coses son definides
i demà són infinit
El teu moure es ball
i demà el meu somni de veritat
Jo, creant maestria
Aquestes tenebres del ser
I aquestes semblantes de la realitat
Penso en un objectiu fictici
I desenvolupo una tendència real
I quan,
Respecto massa l’entorn
M’imnotitzo massa per la bellesa
Del món
És llavors
Quan et necessito, per entendre,
Que això és la felicitat.
Per definir,
El que crea la passió màxima,
La essència de viure.
Jcm-7-9-2003
Soñé una vez con la musica palpitando en toda mi piel
Era una realidad confusa pero llena de emociones
Tan fuertes que lloraba de verdad, lloraba y escuchaba
Quisiera de una vez que se confundiera el sonido
De mi corazon con el chillido del tren,
Porque no mezclar el entorno urbano con mi metabolismo
Porque no centrar mi existencia en energia pura?
Eternament dient,
Que les sombres són llum
I reflexant la realitat en un pou,
Puc veure el so de tu.
Passejant per la carena,
Supossant una acció eixida
I pensant en un moment d’esclat,
de sombres i de màgia de tu.
Comprenc quina emoció tindria la vida
Sense aquesta sensació de pèrdua?
Sorprenentment crec que la passió amagada
Està dins meu.
1-2004
I passant per un passat obscur,
Entenc
Que la claror ha vingut, aqui,
A matar
.
1-2004
K’un moment sembli un espai,
em fa decidir en el volum,
em fa buscar
l’elevat estat de consciència terrenal.
1-2004
Com aquesta aranya
que arrebenta el meu front
Comprenc la llum del momnent.
Com la suor del plaer total,
entenc el cercle que envolta el meu jo.
Cremant les línies diverses
encenc l’aigua del passat i
eixint d’una gota d’oli,
vinc ràpid a buscar-me.
1-2004
M’exaspero i m’allibero al veure’ls desfilar
Cloaques resten brutes i moltes hores de treball
dies sencers veient els mateixos veïns
i m’aguanto, perquè sé de quina classe sóc
em defineixo com sóc i no rendeixo a gaires
Però no suporto veure els polítics de corbata
arreplegats als seus talons
Qui necessita cobrar més de 3000€ ?
Qui ho faci crec que no està bé del cap.
Qui necessita més que el que no te?
Polítics psicòpates, assassins de vides humils!!
Perquè un polític d’esquerres ha de cobrar més que 10 obrers?
la ràbia m’encén per dins i lluita per esborrar el que veig
La realitat dels meus veïns és ben diferent.
Només amb un somriure de tenir el pa
de cada dia.
I les grans coses del món es couen en forns nuclears
on apastillats i amb cocaïna fins al cul,
els politics s’inflen de fluxos vaginals
de noies verges i esperançades comprades,
per un ral.
No a la Guerra.
1-2004
When the world is over me...
I need some meditations
Then I used to ride my bike
But I have to be alert with the bushes
All around the big mountains are full of people
like him.
For a free world.
Jcm-2004
D’un món material i instantani
Podem conèixer algú en cinc minuts?
Podem alegrar algú en poca estona?
Quin temps té l’alegria?
Quina alegria se li posa temps ?
Lluitem? Pleguem?
Perquè aquest món imperfecte
Creixi al nostre costat sense connexions
I sense olorar el país d’on venim, la terra que ens ha estimat
I ens ha vist dins del fang, dins de la glòria i de la lluentor social.
Cridem ben fort: Gràcies vida per deixar-nos viure!
Sembrant la terra podem observar
Com els possibles problemes venen del passat
Acariciant el teu cos
Les espines mortes
Provo de trobar la veritat
Mai somniada
La perfecció d’existir
La plenitud del saber
Es pot trobar en les teves entranyes?
No ho sabem.
Et sento respirar
Confonc el teu so amb la música
Del temps i del món.
Confonc el món amb tu
Jo no crec en res
M’has fet trencar els esquemes
I realment crec que no existeixes
Sincerament crec que encara t’haig de conèixer
T’haig de preguntar què estimes
Què et sembla aquest món
I quins són els teus somnis
Quin serà el teu passat en un futur junts ?
Veig l’horitzó als teus ulls
Però el descontent als teus llavis
Abraça’m! T’estimo I no et conec
T’estimo i no em conec a mi
Encara no sé d’on vinc
Però aquest camí no vull seguir sense tu.
Jordi Casas'2002
flors i cendres
és el que queda d'aquell camp
primavera i reserva
coalició poc vibrant
sac d'ostres sinceres
mon que roman callat.
Serien aquells cabells
que voleiant es perden
Una mirada de nina
No m'interessa gens l'orgull
Ni res d'arrogància
Només sensibilitat és ella
Pura humiltat despren
Un altaveu mirant
Cantant tons alegres.
Ella és,
l'arbre de la juventut
arrelat al temps i
creixent cap a on
el sol és més clar, més intens.
Ella és qui parla amb mi
Qui em fa somniar quan em desperto
Qui em fa abraçar l'enemic.
Ella és un cau en ple hivern
i el vent d'una tempesta
No hi ha flor més bella
Em recorda, simplement, a ella.
I cremada la meva pell
La seva, morena, suau
perfumada com la brisa del bosc
Sembla ser-hi sempre amb mi
Conec el que ets,
em sorprèn si et trobo.
7-11-2002
Sempre distant de les muntanyes
no puc veure els bulevards
sempre flairant les perfumades
intentant emb tu estar
Penso, irracional
Crec, raonant
Aquesta pell, pètal de vida
aquest somriure, no em deix viure
Ah!!! sensació de força!
Ajh!! sensació d'amor latent!
Energia, no entenc
no comprenc la força
on va i es dirigeix
el domini i el poder
falta sostre i nivell
mesura i control
mon malalt fins a extrem
si no es coneix el final
Fruit de l'arbre prohibit
suc del fruit que voldria
crema com la pell morena
crema com el foc dels teus ulls
carn enveja de totes
olor!!!!!!! eterna i tota teva
sent! crea i elimina
com pot ser un mon real?
quina mentida ens imposen!!!!!!!!!!!
tot és variable i et menteixo
perque ja ha canviat
les coses son definides
i demà són infinit
El teu moure es ball
i demà el meu somni de veritat
Jo, creant maestria
Aquestes tenebres del ser
I aquestes semblantes de la realitat
Penso en un objectiu fictici
I desenvolupo una tendència real
I quan,
Respecto massa l’entorn
M’imnotitzo massa per la bellesa
Del món
És llavors
Quan et necessito, per entendre,
Que això és la felicitat.
Per definir,
El que crea la passió màxima,
La essència de viure.
Jcm-7-9-2003
Soñé una vez con la musica palpitando en toda mi piel
Era una realidad confusa pero llena de emociones
Tan fuertes que lloraba de verdad, lloraba y escuchaba
Quisiera de una vez que se confundiera el sonido
De mi corazon con el chillido del tren,
Porque no mezclar el entorno urbano con mi metabolismo
Porque no centrar mi existencia en energia pura?
Eternament dient,
Que les sombres són llum
I reflexant la realitat en un pou,
Puc veure el so de tu.
Passejant per la carena,
Supossant una acció eixida
I pensant en un moment d’esclat,
de sombres i de màgia de tu.
Comprenc quina emoció tindria la vida
Sense aquesta sensació de pèrdua?
Sorprenentment crec que la passió amagada
Està dins meu.
1-2004
I passant per un passat obscur,
Entenc
Que la claror ha vingut, aqui,
A matar
.
1-2004
K’un moment sembli un espai,
em fa decidir en el volum,
em fa buscar
l’elevat estat de consciència terrenal.
1-2004
Com aquesta aranya
que arrebenta el meu front
Comprenc la llum del momnent.
Com la suor del plaer total,
entenc el cercle que envolta el meu jo.
Cremant les línies diverses
encenc l’aigua del passat i
eixint d’una gota d’oli,
vinc ràpid a buscar-me.
1-2004
M’exaspero i m’allibero al veure’ls desfilar
Cloaques resten brutes i moltes hores de treball
dies sencers veient els mateixos veïns
i m’aguanto, perquè sé de quina classe sóc
em defineixo com sóc i no rendeixo a gaires
Però no suporto veure els polítics de corbata
arreplegats als seus talons
Qui necessita cobrar més de 3000€ ?
Qui ho faci crec que no està bé del cap.
Qui necessita més que el que no te?
Polítics psicòpates, assassins de vides humils!!
Perquè un polític d’esquerres ha de cobrar més que 10 obrers?
la ràbia m’encén per dins i lluita per esborrar el que veig
La realitat dels meus veïns és ben diferent.
Només amb un somriure de tenir el pa
de cada dia.
I les grans coses del món es couen en forns nuclears
on apastillats i amb cocaïna fins al cul,
els politics s’inflen de fluxos vaginals
de noies verges i esperançades comprades,
per un ral.
No a la Guerra.
1-2004
When the world is over me...
I need some meditations
Then I used to ride my bike
But I have to be alert with the bushes
All around the big mountains are full of people
like him.
For a free world.
Jcm-2004
- Detalls
Mur de Berlin
Camí elèctric
portava a aquell mur
sagnant era l'espera
mortal el seu temptar
la sort allí no existia
blanc o negre el color
Un cantó els mes pobres
i a l'altre els seus amics
Qui voldria ser el paleta
que hi posà aquella pedra?
Ah Alemany que dur que era
el teu viure tan llunyà
Sentir l'amor darrera una pedra
i no poder-lo atrapar.
Sentir com creix aquella espera,
i que abans la mort no et vulgui dissecar!
Oh! paleta quins collons!
Quin ciment més dur has posat
com pot aquesta matèria,
tanta vida assassinar?
25-12-2000
Elèctric
Endolla'm
Tiu, m'encens i no paro
Tot el dia corrent
Engegat i mai parat
turn on the lights
El moviment de turmix
Mitja disco ja ens mira
I belive baby give me tonight
El meu cos tot tremolant
Tot el dia treballant
Però la nit és fosca
Nosaltres tenim el focus
M'has trucat i l'hem tornat a liar
Tot encès i super excitat
Come on baby
light my fire
Les orelles estavellen
Quasi no es pot aguantar
Ah!!! unes ombres ens segueixen
Son elles, tenen ganes de ballar
Jo no se ja com es diuen
Ai pecat es el seu renom
Ja no sé per on m'enfilo
WWraka wiki liki
estic flipat
6-2001
Foc, llum
gent fum
agafa cubata a la mà
canvi de sala, hem d'entrar
de cop, regalims, desig
moviments, tots a ballar
somriures malignes
pecats carnals
mirades borroses
whiskys apagats
cigarrets a vessar
cossos magnífics
crits de joia
crist d'alegria
Amistats, abrasades
petons i tocades
regals i somnis
camins i xerrades
25-12-2000
Alone on the hill
Era un home solitari
vivia ell i la seva font(will)
d'aigua i natura perduda,
raig gloriós cada moment.
Era un home sol,
ningú l'estimava.
Havia perdut la guerra,
on la vida havia enviat.
Ara només lluitava,
en un front primer,
rebia fletxes al cor
i ordres de la font.
(One day you'll be a sergent major, you'll be so PROUD, but you never had to try to stand out from the crowd -Queen)
No diguis no,
fem una altra cervesa.
No diguis si,
la nit no s'acaba.
El teu mirall vull ser
El teu parany també
Reflexions de saviesa
Temptacions de tendresa
Mans que palpiten
cors que palpen
olors del futur,
crits ofegats
en un temps que esclataré
en un moment proper
quan acabem la certesa.
24-12-2000
Castell de pedra
Castell de pedra construiré
pedra sobre pedra
moldejaré un temps per tu
paret amunt, desig profund
I un camí per arribar-hi
No senzill, si excitant
vorejant pel riu...
riure d'acudits dolents
dins del castell, tu i jo
tindrà un mur obert al món
serà un castell gran per tu
pedra sobre pedra
cristall sobre cristall
25-12-2000 Vilafranka
Humor, força, soledat
Plors, sensacions, orgull
Mentides, carícies, mal
Cendres, aigua, foc
Licor de vida
Tot plegat és un bon joc
On un ha de dir, vull
On un ha de saber
Apreciar tot, foc
Anar endavant, bull
10-8-2000
Entra el vent del matí
Reposo, l'amistat
No sé ja el que dir
Penso en tot el que ha estat
Anys lluitant, sense fi
Esclato, estic desorientat
Vaig a beure vi
Per fi, un amic he trobat
July-2000
2000
Crema el foc de l’esperança infidel
Cridant dalt de la muntanya
Perdo el temps somniant amb allò
Ment perversa, nit estranya
Ma voluntat és dir-te perdó
Segueixo lluitant, et veig llunyana
M’arrenco la pell per un petó
Però si seguessis ací cercana
faria meva llur lluor
Els coneixements són com l’alcohol,
donen falsa confiança a l’home.
5-10-95
La teva mirada m’informa del meu estat
2-6-96
Apropa’t a mi i concentra’t
fem que les estrelles s’ajuntin
per poder veure amb més claror
la bellesa que desprens al mirar-me.
29-8-96
L’aigua no té color?
2-6-96
T’oblidaràs de mi després d’aquella nit?
-Sí però quedem demà per la nit,
no millor de dia que així et veuré
Trenca les fronteres per tornar amb mi
I jo em casaré amb tu per anar més lluny dels límits, On ens trobarem?
Glopeja l’aire d’avui,
demà estarà més brut per haver-lo glopejat
El centre crea els extrems?
és aquest creat per ells?
ningun d’ells ha sigut creat?
Potser cap existeix?
Llavors el ser no existeix?
El ser no és
12-6-96
Paradoxa amorosa
T’estimo com a mi mateix
Però sé que tu no m’estimes
I m’odio més cada cop que penso en tu
Creix el meu odi a mi quan t’estimo
Perquè sé que l’aire per tu es brut
I jo sóc un dels culpables.
T’odio, t’odiaré,
si no et deixo d’estimar.
xim, xà
12-6-96
Poemes de mitjanit
Deixa’m respirar el teu flaire
per buscar-te quan hagis marxat
Envia’m cartes a màquina
perquè no et pugui analitzar
Estima’m com estimes la lluna
que aviat es farà de dia
Fuma el que vulguis però deixa en pau els meus poemes!!
Deixa’m dormir si no vols
dormir amb mi.
Si Karl Marx et veies
no et donaria el mateix que a mi
Vine a caminar amb mi
que sol no em sé amagar
29-8-96
Necessito parlar amb tu,
truca’m
El contestador està posat.
12-6-96
Sociològicament inestables
Puja al metro
Veus les cares de la gent morta
potser són tots malalts
deuen venir de l’hospital
potser tenen gran insomni
potser són víctimes del més gran mal
i ningú més no pateix
Per les cares que fan semblen desterrats
d’un somni d’amor, felicitat
però els veus fora, amb companyia
I tot natural, semblen tronats
Quin gran canvi! M’ha tranquil·litzat
Però ningú m’ha tronat a mi
Encara que ningú, tampoc, m’ha desterrat.
12-6-96
Si em dones la mà
segur que te l’ha torno dimecres
per pedrolo
Tu i jo
com dos ombres sense llum
com dos llums sense claror
el sol s’esfum
Tu deixes amargor
torna a eixir la lluna
i la seva ombra en runa
Et converteix en Noia Bruna
1996
Si cremes la meva carta
sortirà un fum del paper
que cremarà el meu amor
començant per tu
11-9-96
Col.lecciones ADN?
Jo en tinc una versió unica.
Fem intercanvi? mixing? sharing?
Si el cel és blau
Si el cel és fosc
Pinta’l de blanc
perquè et vull observar
Vull mirar el teu cul
des de sota l’escala
12-6-96
El temps no té temps d’adonar-se
que sol aquí, no tinc temps
per fer el que voldria fer
per estalviar temps
29-9-96
Jo sóc jo
Tu ets tu
però el món està ple
de gent com nosaltres
7-2-97
Cada dia ets més maca
Arribarà el dia que el sol
no voldrà sortir
perquè no l’enceguis
amb la teva bellesa
1-12-96
No one is remembering your name
When the night is over
Where the people are alone
When you’re with your loneliness
No one is asking for you
Right hand for careness
Left hand for variety
And it’s continuing your stupidity
28-10-96
Mira l’horitzó és bell, complex
Mira’l a mon ulls
Serà vell, perplex
Calafell
El sol tornava a ser clar
I l’aire transparent al teu mirar
Busca, pensa, decideix
No és estrany
el meu amor és el que creix
Torna a trobar aquell camí del passat
Torna, tot és obscuritat
Tu ja ho sabies:
Passem junts aquesta vetllada
Tu demà l’hauràs oblidada
I jo la podré somniar
No tinguis pressa
jo puc esperar
El meu desig vessa
però el puc allargar
Si el sol mor aquesta nit
i tu no estàs aquí
Miraré el bosc ennegrit
Pensant en que mai
et vaig sentir
piripi
1995
La saviesa Natural
Arbres verds
camí llarg
Hores curtes
temps infinit
El temps no es perd
es molt car
Dos persones juntes
fina que acabi la nit
Un sol verd
entremig de les herbes
Una noia maca
sensacions perfectes
Estímul positiu
cap ni un se’n perd
Acte bucòlic
l’aigua torna a bullir
Ens fem un niu
per passar la foscor
Que només és física
mai intel·lectual
Un cos a terra toca
l’altre mig volant
No tornarà l’angoixa
les llàgrimes eixiran
Per veure més clar el cel
el cos s’aixecarà
Tornarem a caminar
amb l’alegria dintre
Tot seguint triomfant
les arrels s’agafaran
i no es podran moure
Tot agafant el sol
Color de Pell Madura
28-11-94 A
Per tenir un triomf,
s'ha de lluitar,
Per celebrar,
s'ha de suar.
18-12-91
Pot ésser possible,
que siguis tan hipòcrita,
com per descansar,
dins del món dels vius
en la teva ignorància
del món dels morts?
3-3-92
Com pot ésser
que la gent impongui
més insfraestructures públiques
a un govern arruïnat
a un govern molt ben pagat
però que no ha aprofitat el plat
que els espanyols
els han donat
18-2-93
Identitat
Jo no sé qui sóc.
X^2
La teva superfície és tan blava com la mar
el teu ballugueix semblen ones de mar
Encara no he dit que tu ets la mar.
3-4-91
Sofà
Si aquesta cadira no s'aparta,
hauré de fer força per aconseguir obrir camí;
però si torno a trobar una cadira davant,
aquestes s'apilaran.
Si les cadires semblen muntanyes,
si per treure-les he d'ésser un gegant.
Intentaré guanyar a les cadires,
perquè si a aquestes no puc guanyar,
en contra meu es posaran,
i a mi em podran parar,
de seguir el meu camí,
fins a la fi.
Quan superes la cadira,
quan el vent no et ve de cara,
esperes mai tornar enrera,
viuré al màxim el present,
perquè la satisfacció està al punt encara.
Agafaré més potència,
per totes les cadires poder vèncer,
i destruiré el passat,
de la meva mentalitat;
Però sé que això durarà poc,
Aviat es presentarà el futur,
i aquest serà com un mur,
compost de cadires,
un futur com el passat,
un futur equivocat,
perquè els problemes són cadires,
que he d'aniquilar;
perquè sinó em puc morir,
com un cos,
un camí,
una fi.1994
Camins d'esperança
Senzill parlar
Somriures de connexió
És com m'agrada la gent
Tinc potser mancança
Conèixer el món
Agafem-nos fort de la nansa
Ben fort ho farem
Sabem tots que cansa
Sí, nois sí, però l'amor és etern
10-8-2000
Un árbol endurecía mi dolor
esa fuerza en mi interior
Salir de ese recinto
Conrear el futuro, saborear el fruto
maldita sea la rutina!
Vamos a crear una nueva vida
Como la vieja serpentina
Alargar el amor
Abrazar como el nuevo árbol
Cabalgar la moto de la muerte
sentir la bella durmiente
Y acariciar la mezcla de color
como un beso de la serpiente.
8-6-2001
Fight from the inside
I might be at your side
The hi-tec of social life
If I were an ordinary man
I would've eaten my past
And now I'm so mad
People said I'm getting bad
Fuck your consciens clear
Move your body so near
11-6-2001
Elogi a la vostra amistat
Ara ja hi som tots
Amics!
Esperit de la vida
Únic sentit d'un món sempre vell
Únic camí d'un vell en el seu petit món.
Aquesta pau, ah!!! sentir-vos aprop
Saber que el ganivet, collons!
esmolat està però ningú m'estriparà
Saber que la mirada es sincera
Perfum d'alegria
Una mirada, potser millor que d'ella
Punts dolents cremats van quedant
La força ens uneix com una cadena
Flexible i oberta
Estic aqui i us espero
Us estimo aqui i aqui, mai us necessito
Perque ja hi sou.
Amables
Ganàpies,
Gràcies.
2001
Tremolor social
Van venint amb barques mortes
A treballar o a robar
A fer el que sigui per la vida
El seu mon s'està enfonsant
I aquesta puta economia
Els està matant a tots
Grans màfies cremen les terres
Fills de puta les revenen
I les seves filles encenen
Com una merda de cigar
Hem de mirar, ser positius
Que cabrons els polítics!!!!!
Només merda és el que són
Controlar el seu estil de vida
Grans empreses estan xupant la vida
Convertint-la en un munt de vidons
de gasóil, de pasta i putes
No cal pensar on arriba tot plegat?
No cal fer res per aturar-ho?
La injusticia és en el menu
a mil peles al baretu de la cantonada
Si et plau,
no et cremis!!, lluita!!!
somriu i
fes-me una abraçada.
6-2001
Camí elèctric
portava a aquell mur
sagnant era l'espera
mortal el seu temptar
la sort allí no existia
blanc o negre el color
Un cantó els mes pobres
i a l'altre els seus amics
Qui voldria ser el paleta
que hi posà aquella pedra?
Ah Alemany que dur que era
el teu viure tan llunyà
Sentir l'amor darrera una pedra
i no poder-lo atrapar.
Sentir com creix aquella espera,
i que abans la mort no et vulgui dissecar!
Oh! paleta quins collons!
Quin ciment més dur has posat
com pot aquesta matèria,
tanta vida assassinar?
25-12-2000
Elèctric
Endolla'm
Tiu, m'encens i no paro
Tot el dia corrent
Engegat i mai parat
turn on the lights
El moviment de turmix
Mitja disco ja ens mira
I belive baby give me tonight
El meu cos tot tremolant
Tot el dia treballant
Però la nit és fosca
Nosaltres tenim el focus
M'has trucat i l'hem tornat a liar
Tot encès i super excitat
Come on baby
light my fire
Les orelles estavellen
Quasi no es pot aguantar
Ah!!! unes ombres ens segueixen
Son elles, tenen ganes de ballar
Jo no se ja com es diuen
Ai pecat es el seu renom
Ja no sé per on m'enfilo
WWraka wiki liki
estic flipat
6-2001
Foc, llum
gent fum
agafa cubata a la mà
canvi de sala, hem d'entrar
de cop, regalims, desig
moviments, tots a ballar
somriures malignes
pecats carnals
mirades borroses
whiskys apagats
cigarrets a vessar
cossos magnífics
crits de joia
crist d'alegria
Amistats, abrasades
petons i tocades
regals i somnis
camins i xerrades
25-12-2000
Alone on the hill
Era un home solitari
vivia ell i la seva font(will)
d'aigua i natura perduda,
raig gloriós cada moment.
Era un home sol,
ningú l'estimava.
Havia perdut la guerra,
on la vida havia enviat.
Ara només lluitava,
en un front primer,
rebia fletxes al cor
i ordres de la font.
(One day you'll be a sergent major, you'll be so PROUD, but you never had to try to stand out from the crowd -Queen)
No diguis no,
fem una altra cervesa.
No diguis si,
la nit no s'acaba.
El teu mirall vull ser
El teu parany també
Reflexions de saviesa
Temptacions de tendresa
Mans que palpiten
cors que palpen
olors del futur,
crits ofegats
en un temps que esclataré
en un moment proper
quan acabem la certesa.
24-12-2000
Castell de pedra
Castell de pedra construiré
pedra sobre pedra
moldejaré un temps per tu
paret amunt, desig profund
I un camí per arribar-hi
No senzill, si excitant
vorejant pel riu...
riure d'acudits dolents
dins del castell, tu i jo
tindrà un mur obert al món
serà un castell gran per tu
pedra sobre pedra
cristall sobre cristall
25-12-2000 Vilafranka
Humor, força, soledat
Plors, sensacions, orgull
Mentides, carícies, mal
Cendres, aigua, foc
Licor de vida
Tot plegat és un bon joc
On un ha de dir, vull
On un ha de saber
Apreciar tot, foc
Anar endavant, bull
10-8-2000
Entra el vent del matí
Reposo, l'amistat
No sé ja el que dir
Penso en tot el que ha estat
Anys lluitant, sense fi
Esclato, estic desorientat
Vaig a beure vi
Per fi, un amic he trobat
July-2000
2000
Crema el foc de l’esperança infidel
Cridant dalt de la muntanya
Perdo el temps somniant amb allò
Ment perversa, nit estranya
Ma voluntat és dir-te perdó
Segueixo lluitant, et veig llunyana
M’arrenco la pell per un petó
Però si seguessis ací cercana
faria meva llur lluor
Els coneixements són com l’alcohol,
donen falsa confiança a l’home.
5-10-95
La teva mirada m’informa del meu estat
2-6-96
Apropa’t a mi i concentra’t
fem que les estrelles s’ajuntin
per poder veure amb més claror
la bellesa que desprens al mirar-me.
29-8-96
L’aigua no té color?
2-6-96
T’oblidaràs de mi després d’aquella nit?
-Sí però quedem demà per la nit,
no millor de dia que així et veuré
Trenca les fronteres per tornar amb mi
I jo em casaré amb tu per anar més lluny dels límits, On ens trobarem?
Glopeja l’aire d’avui,
demà estarà més brut per haver-lo glopejat
El centre crea els extrems?
és aquest creat per ells?
ningun d’ells ha sigut creat?
Potser cap existeix?
Llavors el ser no existeix?
El ser no és
12-6-96
Paradoxa amorosa
T’estimo com a mi mateix
Però sé que tu no m’estimes
I m’odio més cada cop que penso en tu
Creix el meu odi a mi quan t’estimo
Perquè sé que l’aire per tu es brut
I jo sóc un dels culpables.
T’odio, t’odiaré,
si no et deixo d’estimar.
xim, xà
12-6-96
Poemes de mitjanit
Deixa’m respirar el teu flaire
per buscar-te quan hagis marxat
Envia’m cartes a màquina
perquè no et pugui analitzar
Estima’m com estimes la lluna
que aviat es farà de dia
Fuma el que vulguis però deixa en pau els meus poemes!!
Deixa’m dormir si no vols
dormir amb mi.
Si Karl Marx et veies
no et donaria el mateix que a mi
Vine a caminar amb mi
que sol no em sé amagar
29-8-96
Necessito parlar amb tu,
truca’m
El contestador està posat.
12-6-96
Sociològicament inestables
Puja al metro
Veus les cares de la gent morta
potser són tots malalts
deuen venir de l’hospital
potser tenen gran insomni
potser són víctimes del més gran mal
i ningú més no pateix
Per les cares que fan semblen desterrats
d’un somni d’amor, felicitat
però els veus fora, amb companyia
I tot natural, semblen tronats
Quin gran canvi! M’ha tranquil·litzat
Però ningú m’ha tronat a mi
Encara que ningú, tampoc, m’ha desterrat.
12-6-96
Si em dones la mà
segur que te l’ha torno dimecres
per pedrolo
Tu i jo
com dos ombres sense llum
com dos llums sense claror
el sol s’esfum
Tu deixes amargor
torna a eixir la lluna
i la seva ombra en runa
Et converteix en Noia Bruna
1996
Si cremes la meva carta
sortirà un fum del paper
que cremarà el meu amor
començant per tu
11-9-96
Col.lecciones ADN?
Jo en tinc una versió unica.
Fem intercanvi? mixing? sharing?
Si el cel és blau
Si el cel és fosc
Pinta’l de blanc
perquè et vull observar
Vull mirar el teu cul
des de sota l’escala
12-6-96
El temps no té temps d’adonar-se
que sol aquí, no tinc temps
per fer el que voldria fer
per estalviar temps
29-9-96
Jo sóc jo
Tu ets tu
però el món està ple
de gent com nosaltres
7-2-97
Cada dia ets més maca
Arribarà el dia que el sol
no voldrà sortir
perquè no l’enceguis
amb la teva bellesa
1-12-96
No one is remembering your name
When the night is over
Where the people are alone
When you’re with your loneliness
No one is asking for you
Right hand for careness
Left hand for variety
And it’s continuing your stupidity
28-10-96
Mira l’horitzó és bell, complex
Mira’l a mon ulls
Serà vell, perplex
Calafell
El sol tornava a ser clar
I l’aire transparent al teu mirar
Busca, pensa, decideix
No és estrany
el meu amor és el que creix
Torna a trobar aquell camí del passat
Torna, tot és obscuritat
Tu ja ho sabies:
Passem junts aquesta vetllada
Tu demà l’hauràs oblidada
I jo la podré somniar
No tinguis pressa
jo puc esperar
El meu desig vessa
però el puc allargar
Si el sol mor aquesta nit
i tu no estàs aquí
Miraré el bosc ennegrit
Pensant en que mai
et vaig sentir
piripi
1995
La saviesa Natural
Arbres verds
camí llarg
Hores curtes
temps infinit
El temps no es perd
es molt car
Dos persones juntes
fina que acabi la nit
Un sol verd
entremig de les herbes
Una noia maca
sensacions perfectes
Estímul positiu
cap ni un se’n perd
Acte bucòlic
l’aigua torna a bullir
Ens fem un niu
per passar la foscor
Que només és física
mai intel·lectual
Un cos a terra toca
l’altre mig volant
No tornarà l’angoixa
les llàgrimes eixiran
Per veure més clar el cel
el cos s’aixecarà
Tornarem a caminar
amb l’alegria dintre
Tot seguint triomfant
les arrels s’agafaran
i no es podran moure
Tot agafant el sol
Color de Pell Madura
28-11-94 A
Per tenir un triomf,
s'ha de lluitar,
Per celebrar,
s'ha de suar.
18-12-91
Pot ésser possible,
que siguis tan hipòcrita,
com per descansar,
dins del món dels vius
en la teva ignorància
del món dels morts?
3-3-92
Com pot ésser
que la gent impongui
més insfraestructures públiques
a un govern arruïnat
a un govern molt ben pagat
però que no ha aprofitat el plat
que els espanyols
els han donat
18-2-93
Identitat
Jo no sé qui sóc.
X^2
La teva superfície és tan blava com la mar
el teu ballugueix semblen ones de mar
Encara no he dit que tu ets la mar.
3-4-91
Sofà
Si aquesta cadira no s'aparta,
hauré de fer força per aconseguir obrir camí;
però si torno a trobar una cadira davant,
aquestes s'apilaran.
Si les cadires semblen muntanyes,
si per treure-les he d'ésser un gegant.
Intentaré guanyar a les cadires,
perquè si a aquestes no puc guanyar,
en contra meu es posaran,
i a mi em podran parar,
de seguir el meu camí,
fins a la fi.
Quan superes la cadira,
quan el vent no et ve de cara,
esperes mai tornar enrera,
viuré al màxim el present,
perquè la satisfacció està al punt encara.
Agafaré més potència,
per totes les cadires poder vèncer,
i destruiré el passat,
de la meva mentalitat;
Però sé que això durarà poc,
Aviat es presentarà el futur,
i aquest serà com un mur,
compost de cadires,
un futur com el passat,
un futur equivocat,
perquè els problemes són cadires,
que he d'aniquilar;
perquè sinó em puc morir,
com un cos,
un camí,
una fi.1994
Camins d'esperança
Senzill parlar
Somriures de connexió
És com m'agrada la gent
Tinc potser mancança
Conèixer el món
Agafem-nos fort de la nansa
Ben fort ho farem
Sabem tots que cansa
Sí, nois sí, però l'amor és etern
10-8-2000
Un árbol endurecía mi dolor
esa fuerza en mi interior
Salir de ese recinto
Conrear el futuro, saborear el fruto
maldita sea la rutina!
Vamos a crear una nueva vida
Como la vieja serpentina
Alargar el amor
Abrazar como el nuevo árbol
Cabalgar la moto de la muerte
sentir la bella durmiente
Y acariciar la mezcla de color
como un beso de la serpiente.
8-6-2001
Fight from the inside
I might be at your side
The hi-tec of social life
If I were an ordinary man
I would've eaten my past
And now I'm so mad
People said I'm getting bad
Fuck your consciens clear
Move your body so near
11-6-2001
Elogi a la vostra amistat
Ara ja hi som tots
Amics!
Esperit de la vida
Únic sentit d'un món sempre vell
Únic camí d'un vell en el seu petit món.
Aquesta pau, ah!!! sentir-vos aprop
Saber que el ganivet, collons!
esmolat està però ningú m'estriparà
Saber que la mirada es sincera
Perfum d'alegria
Una mirada, potser millor que d'ella
Punts dolents cremats van quedant
La força ens uneix com una cadena
Flexible i oberta
Estic aqui i us espero
Us estimo aqui i aqui, mai us necessito
Perque ja hi sou.
Amables
Ganàpies,
Gràcies.
2001
Tremolor social
Van venint amb barques mortes
A treballar o a robar
A fer el que sigui per la vida
El seu mon s'està enfonsant
I aquesta puta economia
Els està matant a tots
Grans màfies cremen les terres
Fills de puta les revenen
I les seves filles encenen
Com una merda de cigar
Hem de mirar, ser positius
Que cabrons els polítics!!!!!
Només merda és el que són
Controlar el seu estil de vida
Grans empreses estan xupant la vida
Convertint-la en un munt de vidons
de gasóil, de pasta i putes
No cal pensar on arriba tot plegat?
No cal fer res per aturar-ho?
La injusticia és en el menu
a mil peles al baretu de la cantonada
Si et plau,
no et cremis!!, lluita!!!
somriu i
fes-me una abraçada.
6-2001